Els Betepocs: la cultura que passa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Introducció:

L’art de postguerra és encara, en molts aspectes, un terreny en gran part per explorar. La desfeta de la guerra civil estroncà brutalment l’aflorament artístic i cultural que s’estava vivint durant els anys immediats al seu inici i deixà al seu darrera un panorama cultural desolador, fruit de la por, la repressió i la precarietat d’un país devastat econòmica i moralment.

En aquest context tant fosc apareixen les primeres temptatives de represa cultural i artística i en aquest mateix context neix l’any 1944 una de les primeres agrupacions artístiques del país: ELS BETEPOCS. Aquest grup aparegut a les aules de Llotja, independentment de les seves aportacions artístiques, fou una iniciativa optimista en un moment en el qual l’optimisme era gairebé un privilegi. Gràcies al seu caràcter desenfadat i irònic trobaren en la pintura, l’amistat forjada a les aules i el treball en equip, un camí per a l’evasió.

Mitjançant la creació i la realització dels Campaments Pictòrics van promoure i difondre l’art i la cultura catalana arreu del territori en un context difícil. Una tasca que continuarien desenvolupant al llarg de totes les seves vides a les aules o amb iniciatives culturals com la revista Cavall Fort, impulsada per un dels seus membres.

En el camp de les arts, van dur a terme una obra de qualitat, heterogènia i sòlida, hereva de la tradició però alhora personal i pròpia. Degut al seu caràcter modest i introvertit van defugir qualsevol tipus de presència pública i la seva tasca artística i pedagògica ha quedat a l’ombra.

Avui, coincidint amb el 240 aniversari de l’Escola Llotja, recuperem amb aquesta mostra els orígens i el desenvolupament d’una experiència artística pionera que procurà aportar un fil de llum a un moment tant fosc. Benvinguts, doncs, al món personal i íntim dels BETEPOCS.

Betepocs: origens i formació

L’origen dels Betepocs es remunta al curs escolar 1943-44 de l’Escola Llotja. L’escultor Emili Colom rep el primer encàrrec important i, per celebrar-ho, convida a sopar als seus companys més propers. Un d’ells, Josep Maria Garrut, un jove historiador que tot just iniciava els estudis de Belles Arts —gairebé deu anys més gran que la resta— proposa la idea de constituir una agrupació pictòrica. D’aquesta manera Garrut es convertí en líder natural d’una de les primeres agrupacions de postguerra que tot just acabava de néixer. Tan sols els faltava un nom.

Influenciats pel dadaisme, cada un dels assistents va proposar una lletra a l’atzar. El resultat fou BTPOX que, amb el temps, evolucionà cap a la forma normativitzada del nom: BETEPOCS. Succeïren aquell sopar innombrables tertúlies que celebraven primer al Cafè de la Rambla i posteriorment a Les Carolines, al barri de Gràcia, amb la intenció de poder debatre lliurement sobre el món de l’art.

Aquestes tertúlies esdevingueren un oasi en contraposició a l’ambient tancat de les aules de Llotja. Van rebre una formació acadèmica basada en la còpia i, tenint en compte el context polític i social, sense massa llibertat expressiva. Els seus professors —Frederic Marès, Vicenç Navarro i Enric Monjo entre els escultors i Ernest Santasusagna, Miquel Farré i Francesc Labarta entre els pintors— provenien d’una formació Noucentista, fet que marcà profundament l’obra de diverses generacions d’alumnes.

En aquest context i d’aquesta manera s’inicià una experiència artística que es perllongà durant tretze anys i que aglutinà un gran nombre d’artistes d’estils i procedències diverses. Aquests foren: Llorenç Alier, Oriol Balmes, Rafael Bataller, Ramon Bech, Tomàs Bel, Emili Colom, Joaquim Datsira, Jaume Escala, Albert Ferrer, Josep Maria Garrut, Josep Llenas, Josep Lloveras, Cándido Mateo Moral, Joan Montcada, Llucià Navarro, Manuel Ortega, Josep Maria Puig López, Joan Rebled, Francesc Riera i Serra, Rafael Rosés, Jesús Ruíz Manent, Ricard Sala i Albert Sangrà.

Betepocs: treball en equip

Conscients de l’ambient i l’ensenyament encarcarat que rebien a les aules de Llotja, els Betepocs es van marcar dos objectius molt clars: transgredir les directrius artístiques imposades per l’escola i gaudir de la pintura i l’amistat. Amb aquesta voluntat transgressora van instaurar les Exposicions d’Abans de Curs que es varen celebrar entre els anys 1945 i 1947. Mostraven públicament l’obra realitzada durant els mesos de vacances, una obra més lliure i allunyada d’academicismes i de les directrius del professorat. Tal com digué Josep Maria Garrut ―alma mater de l’agrupació― es tractava més aviat d’un laboratori d’anàlisi col·lectiu que no d’exposicions convencionals.

Posteriorment, a mesura que els membres del grup anaven finalitzant els seus estudis i el grup anava creixent en nombre, van voler eixamplar horitzons però sense abandonar l’esperit col·lectiu i la força del treball en equip. Abandonen les aules de Llotja i l’entorn més íntim per crear en llibertat: neixen els Campaments Pictòrics. Aquesta iniciativa és, segurament, un dels trets més característics dels Betepocs i que els fa genuïns respecte a la resta d’agrupacions aparegudes a Catalunya durant la postguerra. Elegien un poble i hi plantaven les tendes i els cavallets durant uns dies. Al llarg de la seva estada pintaven en grup diversos indrets de la localitat. Posteriorment celebraven una exposició de les obres pintades al llarg d’aquells dies. Complementant la seva estada hi organitzaven també recitals de poesia, concerts, conferències i visionats i comentari de pel·lícules.

Al llarg de dotze anys van desenvolupar aquesta labor de difusió de la cultura amb l’organització d’un total de vuit campaments pictòrics. No és estrany, doncs, que Eugeni d’Ors, en assabentar-se de la seva tasca es referís al grup com la cultura que passa, tot fent referència a la coneguda obra de Santiago Rusiñol, l’Alegria que passa.

Van plantar les seves tendes a Viladrau (1946), Sant Julià de Vilatorta (1947), Camprodon (1948), Eivissa (1949), Menorca (1954), Tarazona (1955), Andorra (1956) i Cuenca (1957). Posteriorment procuraren expandir-se cap a Europa però, malgrat els esforços, el seu somni no pogué fer-se realitat.

Betepocs: vida professional i docent

El principal motiu que provocà que el grup abandonés la iniciativa dels Campaments Pictòrics l’any 1957 fou la dispersió del grup degut a la inserció dels seus integrants en el món laboral.

Els seus camins es dispersen en direccions diverses malgrat van continuar dedicant-se a les arts plàstiques. Tan sols uns pocs es van veure obligats a desenvolupar feines d’altres caires, sense abandonar però, la pràctica de les arts. La decoració d’interiors, el disseny d’estampats per a la indústria tèxtil, intents comercials relacionats amb la pintura com les reproduccions artístiques, la fabricació de material artístic o bé la realització d’estampes són algunes de les primeres temptatives laborals que practicaren alguns dels Betepocs.

Amb el temps continuarien la seva trajectòria cap a la dedicació professional de la pintura arribant a dedicar-s’hi plenament tant amb obra d’encàrrec com amb la organització d’exposicions amb galeries d’art. D’altres excel·lirien realitzant obra de caire religiós per a les esglésies reformades després de la destrucció dels temples durant la guerra civil o bé amb la il·lustració per a llibres i revistes de renom.

Però cal destacar particularment la seva labor com a docents. Molts dels membres dels Betepocs van ser professors tant a Llotja com a la Facultat de Belles Arts o en altres centres nacionals i estrangers. Mitjançant les seves classes van practicar un sistema pedagògic molt diferent del que van rebre, basat en la identitat pròpia de l’artista i la llibertat expressiva. En el cas de Llotja, van participar en l’inici d’una renovació pedagògica que assentà les bases del sistema pedagògic actual.

Texts de sala de l’exposició Els Betepocs: la cultura que passa, celebrada a la Nau U de l’Escola Llotja de Sant Andreu (Carrer Pare Manyanet, 40 de Barcelona) entre el 21 d’abril i el 12 de juny de 2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s