Fet al tallerBDN: tres cares d’un mateix rostre

Fet al tallerBDN. Tres cares d’un mateix rostre from Fundacio Vila Casas on Vimeo.

Les obres exposades, fruit del treball realitzat per Marina Rubio, Mònica Porta i Vanesa Muñoz al tallerBDN, poden semblar, aparentment, antagòniques.  Certament, formalment parlant, disten força les unes de les altres. Però la motivació que les ha fet possibles és en els tres casos molt similar.

Ja sigui des de l’abstracció o des de la figuració o bé des d’una ironia carregada de cruesa oculta, els uneix una concepció de fons: la creació entesa com a via d’autoconeixement; com a posicionament davant la vida. Les seves obres expressen múltiples veritats d’una mateixa veritat. Diverses cares d’un mateix rostre. Veuen en el fet creatiu una manera d’aproximar-se a l’essència de les coses, a la pròpia essència: unes mans a la recerca del Jo.

Des de l’escultura expiatòria de Porta i Rubio —reflex de les vivències personals i amb propietats terapèutiques— fins la visió analítica, però en cap cas freda, de Vanesa Muñoz —inspirada en les teories propugnades per la física quàntica— qüestiona l’existència humana; s’endinsa en l’essència més íntima del viure. Rere els rostres amables i de colors vius de l’obra de Marina Rubio s’hi amaga quelcom d’inquietant. Rere la duresa i la rotunditat de les obres de Mònica Porta s’hi perfila un món fràgil i delicat. Darrera la simplicitat i la concreció de formes de l’obra de Vanesa Muñoz s’hi dibuixa un món complex. Obres que no afirmen: qüestionen. Obres en les que res és el que sembla i a on tot sembla allò que en realitat no és.

Son obres que pretenen reflexionar sobre l’existència, comprendre aquest món tant coherentment contradictori que ens envolta. A través de l’art ens aproximem al nucli desconegut i ocult de les nostres vides. Formulen preguntes tant personals i íntimes que esdevenen universals. I nosaltres, espectadors només, procurem respondre les preguntes tant llunyanament pròximes que ens han formulat i que segurament mai sabrem respondre. I és que, com digué Antonin Artaud, la vie est de brûler des questions .

Bernat Puigdollers, historiador i crític d’art

Anuncis